És època de Nadal, tradicions, festes i molta activitat social.
El dia 2 de gener, ja podem dir que també n’hem instaurat una altra. I sí, és fotogràfica. A la primera edició la vam anomenar “Sortida per a cremar els canelons”, perquè el fred i una mica d’exigència física, sempre van bé per a fer baixar una mica els excessos d’aquestes dates.
Enguany el dia 2 ha caigut en dilluns. Un mal dia perquè no tothom s’ho pot manegar per a “escaquejar-se” de les obligacions amb l’excusa de la càmera. Tot i així érem un bon grupet. Fred, boires i carreteres glaçades no ens van impedir pujar a Siurana, per a veure sortir el sol. Rialles, converses, intercanvis d’impressions, sensacions d’equips nous que el tió ha “cagat”, bon ambient, companyonia… No hi ha millor manera de començar l’any!
En acabat, un bon esmorzar a Lo Refugi de Cornudella, com també és tradició, ens va permetre agafar forces i reprendre el matí. Aprofitant que el clima no semblava haver sofert cap canvi radical, vam decidir canviar una mica de perspectiva per tal de poder veure Siurana com navegava literalment per sobre el mar de boira.
La tarda ja va ser molt més tranquil·la. Només un dels companys de fatigues del matí, em va acompanyar en la incessant cerca de la millor perspectiva de Siurana. Molts cops, la gent em pregunta “Però si ja la deus tenir fotografiada del dret i del revés Siurana! Com és que hi vas tant?”. La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla, perquè la millor imatge de Siurana encara no està feta.
No voldria acomiadar-me sense agrair al Cesc, al Joan Ramon, al Pep, al Lluís, a l’Àlex i a la Fina, la seva complicitat i el bon rotllo transmés durant tota la jornada.
L’any vinent hi tornarem!
P.D. I els que no heu pogut venir, aneu fent un lloc a l’agenda!
Agafant posicions davant del castell de Siurana.
El mar de boires a sota nostre, embadaleix.
El poble de Siurana amb les boires a la vall.
La boira juga amb els contraforts muntanyencs.
I per fi surt el sol!
L’esmorzar a Lo Refugi, boníssim! No vam deixar res al plat!
Siurana “navegant” entre la boira.
El bon amic Lluís, aguantant fins al final del dia.
/ Jordi Brú - Fotografia / Bloc 