De passejades i flors

Ahir a la tarda vaig aprofitar per intentar desconnectar una mica…

Estava al poble, vaig anar a veure com estaven les orquídies que en diem “abelleres”. Aquestes flors presenten un pètal modificat simulant amb gran detall un insecte específic, per tal de què aquest hi vingui, es posi a sobre d’ella i de passada s’emporti el pol·len cap a una altra flor de la mateixa espècie.

Ja fa dies que a la xarxa vaig veient companys orquidiòfils que van penjant imatges d’abellers del nord i del sud del País, i tenia ganes de veure com estava un dels meus raconets preferits. Armat únicament amb la càmera del meu telèfon (sí, ho heu llegit bé, els fotògrafs no sempre estem de servei), em dirigeixo a aquest espai fantàstic on, en pocs metres, pots veure una diversitat molt àmplia. El començament ja va ser molt bo: uns peus florits de les mosques negres, al “rogle” de sempre, verds i ufanosos.

Mosques negres (Ophrys forestieri)

De camí cap a una altra banda, vaig veure una zona que tenia potencial, i que fins ara encara no m’hi havia aturat mai i… efectivament vaig tenir sort: un bonics peus d’abellera de mirall o mirallet de venus (Oprhys speculum), amb la seva màcula perfectament blava. Crec sincerament que és una de les orquídies més boniques que tenim a aquest país!

Abellera de mirall (Ophrys speculum)

Bé, la cosa anava molt bé! Continuem. En un altre racó de camí, on teòricament havia de trobar-hi quelcom diferent, semblava que només hi havia les fulles i no es veia cap tija floral. Però mirant bé, a sota d’un ginebró… allí estava, la tercera de les espècies! Al final un parell de peus la mar de bonics d’Ophrys dyris, amb els seu label formant una pista d’aterratge amb la seva forma característica de “guant de boxa”.

Ophrys dyris

Molt bé! Ja en portava tres de tres, i encara faltava la joia de la corona! La veritat és que tenia molts dubtes de si la trobaria en flor… Ja havia trobat les altres tres florides, i per a trobar-hi la quarta faria falta tenir una dosi extra de sort. Les quatre juntes, en aquesta zona no les he pogut veure mai! Sempre, per una cosa o per una altra, quan una està florida, l’altra ja està passada o bé a l’inrevés… Arribo a la darrera zona. Encara està tot molt endarrerit. ” Hagués estat massa sort” vaig pensar… I just quan ja marxava, BINGO! Molt ben camuflada, m’havia passat per alt! Per a mi potser és l’orquídia més maca que tenim a les nostres contrades: les mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera), amb uns colors realment espectaculars, unes formes inversemblants i unes estructures realment fascinants, no m’estranya que els insectes quedin embadalits!

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

Val a dir, que això no és tot, la tarda encara m’oferiria alguna altra sorpresa… Però això us ho acabaré d’explicar un altre dia 😉

De moment, continuem treballant amb el taller de macrofotografia i orquídies que farem del 28 al 30 d’abil a l’interior de Galícia! En pots trobar la informació aquí.