Carnestoltes 2017

El passat 28 de febrer vam poder veure a Tarragona el darrer dels actes del Carnestoltes 2017, on ens deixa el seu llegat fins a l’any vinent. El rei Carnestoltes, segons algunes fonts informen, fou trobat mort sota un pont del Francolí.

_mg_9353-copy

La benemèrita intenta posar ordre enmig de tant rebombori.

És moment, doncs, que Llucifer, notari reial, faci públic el seu Testament. Tota una comitiva l’acompanya, des de la recollida del Testament a les escales de la catedral fins a la plaça de la Font.

_mg_9394-copy

L’inici de la comitiva, amb Llucifer al capdavant.

Un cop arribats a la plaça de la Font, el Ball de Diables de Tarragona enceta els espectacles de foc que seguiran la resta de grups de foc de la ciutat.

_mg_9495-copy

Entrada del Ball de Diables de Tarragona a la Plaça de la Font.

Tot seguit, les forces infernals acompanyen Llucifer en la lectura del Testament del recentment traspassat rei Carnestoltes. Un Testament mai exempt de crítica i sàtira, que fou repartit entre el públic per tal de poder ser llegir amb calma i “assaborir-ne” tot el contingut.

_mg_9604-copy

Lectura del Testament per part de Llucifer, notari reial.

Un cop llegides les darrers voluntats, és moment d’encendre el Ninot, la Ninota i la Bóta i poder-los acomiadar fins a l’any vinent, esperant l’arribada d’un nou Carnestoltes.

_mg_9620-copy

Diables del Ball de Diables de Tarragona, a punt per encendre el Ninot, la Ninota i la Bóta sota l’atenta mirada del públic expectant.

Només resta acompanyar la pira mortuòria amb espectacle de foc i dansar tal com segurament hagués volgut el rei Carnestoltes. Que la festa no pari, ni en el seu enterrament!

_mg_9634-copy

 

Llucifer, enmig dels diables, del foc i la festa, somriu perquè sap que l’any vinent vindrà un nou rei Carnestoltes que incitarà totes les ànimes al pecat.

_mg_9682-copy

Aquesta és la visió particular de l’Enterrament del rei Carnestoltes, i pertany al projecte fotogràfic que estic portant a terme, des d’un temps ençà, sobre el Ball de Diables de Tarragona.

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris

Dia Mundial de les Zones Humides 2017

El dia s’aixeca gris, segueix plovisquejant i no sabem com sortiran les fotos. Però la motxilla ja està preparada des de la nit anterior. Després d’un intercanvi ràpid de wassaps, es confirma. L’activitat tira endavant.

Els companys de l’Associació Mediambiental La Sínia van organitzar una jornada participativa per a commemorar el Dia Mundial de les Zones Humides. Aquest cop l’escollit és la resclosa del Catllar, un espai fantàstic recuperat els darrers anys, amb una elevada diversitat de flora i fauna.

Jordi Brú Martorell

Poc a poc va arribant la gent. La climatologia no els ha fet pas por, i sobretot la canalla s’afanya per estar a primera fila i fer cas a les explicacions de l’Anna: “Avui farem una menjadora per ocells! Cal fer-ho bé perquè els ocellets puguin accedir al gra, però que no que caigui el contingut a terra”.

Jordi Brú Martorell

Grans, petits i mitjans, tothom mans a l’obra. “Els bastonets en creu, serviran perquè els ocells puguin posar-s’hi i menjar tranquils”, comenta l’Hèctor.

Jordi Brú Martorell

Sembla que el temps també està a favor nostre. Just hem acabat d’elaborar les menjadores i ha parat de ploure. Anem a col·locar-les en arbres de ribera del riu Gaià.

Jordi Brú Martorell

El Joan, sota l’atenta mirada de la resta de participants, “enfila” la menjadora a la canya telescòpica i la col·loca en una branca que tingui un angle determinat (de tal manera que no pugui caure) i amb poc brancatge pel voltant (perquè els ocells hi puguin accedir amb més facilitat).

Un cop col·locades la resta de menjadores, la feina encara no hem acabat la feina. Sembla que el temps continua respectant la jornada i la gent té ganes de més. L’Hèctor, previsor, porta al remolc uns quants plançons de vegetació de ribera i unes aixades. Sí, plantarem!

Jordi Brú Martorell

Però no els plantarem tots junts, i ens redistribuïm pel marge del riu. “Molt important” afegeix l’H’èctor, ” no tots poden anar al costat de l’aigua! Depenent de l’espècie pot tenir els peus xops, i d’altres han d’estar una mica més allunyades de l’aigua.

Jordi Brú Martorell

Seguint els seus consells, ens anem repartint per tal de començar la tasca.

Jordi Brú Martorell

El Dia Mundial de les Zones Humides, es commemora avui a tot el món. Es va escollir aquest dia, perquè el 2 de febrer de 1971 es celebrà la convenció sobre les zones humides a la ciutat iraní de Ramsar.

Les zones humides són de gran importància en la preservació de biodiversitat ja sigui per animals que allí hi viuen o que simplement hi fan parada i fonda en el seu llarg camí. Des del 1900 fins a l’actualitat han desaparegut més del 60% de les zones humides del planeta. És responsabilitat de tots i totes, vetllar per la seva protecció.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Nadal, època de tradicions… fotogràfiques

És època de Nadal, tradicions, festes  i molta activitat social.

El dia 2 de gener, ja podem dir que també n’hem instaurat una altra. I sí, és fotogràfica. A la primera edició la vam anomenar “Sortida per a cremar els canelons”, perquè el fred i una mica d’exigència física, sempre van bé per a fer baixar una mica els excessos d’aquestes dates.

Enguany el dia 2 ha caigut en dilluns. Un mal dia perquè no tothom s’ho pot manegar per a “escaquejar-se” de les obligacions amb l’excusa de la càmera. Tot i així érem un bon grupet. Fred, boires i carreteres glaçades no ens van impedir pujar a Siurana, per a veure sortir el sol. Rialles, converses, intercanvis d’impressions, sensacions d’equips nous que el tió ha “cagat”, bon ambient, companyonia… No hi ha millor manera de començar l’any!

En acabat, un bon esmorzar a Lo Refugi de Cornudella, com també és tradició, ens va permetre agafar forces i reprendre el matí. Aprofitant que el clima no semblava haver sofert cap canvi radical, vam decidir canviar una mica de perspectiva per tal de poder veure Siurana com navegava literalment per sobre el mar de boira.

La tarda ja va ser molt més tranquil·la. Només un dels companys de fatigues del matí, em va acompanyar en la incessant cerca de la millor perspectiva de Siurana. Molts cops, la gent em pregunta “Però si ja la deus tenir fotografiada del dret i del revés Siurana! Com és que hi vas tant?”. La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla, perquè la millor imatge de Siurana encara no està feta.

No voldria acomiadar-me sense agrair al Cesc, al Joan Ramon, al Pep, al Lluís, a l’Àlex i a la Fina, la seva complicitat i el bon rotllo transmés durant tota la jornada.

L’any vinent hi tornarem!

P.D. I els que no heu pogut venir, aneu fent un lloc a l’agenda!

Jordi Brú Martorell

Agafant posicions davant del castell de Siurana.

Jordi Brú Martorell

El mar de boires a sota nostre, embadaleix.

Jordi Brú Martorell

El poble de Siurana amb les boires a la vall.

Jordi Brú Martorell

La boira juga amb els contraforts muntanyencs.

Jordi Brú Martorell

I per fi surt el sol!

Jordi Brú Martorell

L’esmorzar a Lo Refugi, boníssim! No vam deixar res al plat!

Jordi Brú Martorell

Siurana “navegant” entre la boira.

Jordi Brú Martorell

El bon amic Lluís, aguantant fins al final del dia.

 

Publicat dins de Paisatge, Priorat, Territori | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La primera nit de l’any

El passat dia 1, vaig voler fotografiar un paisatge nocturn durant la primer nit de l’any.
No vaig dubtar massa, ja tenia clar on volia anar. De la mateixa manera que en nits anteriors, la climatologia preveia boires interiors al Priorat, però en aquesta ocasió un cel clar i sense núvols. Cal afegir que  la lluna estava en una fase molt incipient, la qual cosa feia preveure una gran visibilitat d’estrelles.
Abriga’t i desplaça’t cap a un bon punt de vista. Com no podia ser d’altra manera, un dels millors miradors de Montsant és Siurana. Curiosament, a aquella hora no hi havia els “rius” de gent que hi ha una hora normal de cap de setmana.
El mar de boira estava espectacular, vist des de dalt. A sota, la gran majoria de pobles del Priorat, “colgats” literalment per la boira, segurament pensarien el mateix ja que no havien vist el sol durant tot el dia. Alguns inclòs no el veien des de feia dies!
Fred, sí, força fred. Però la calma poc a poc s’apodera del teu cos i gaudeixes…
“Montsant, amb el mar de boira als seus peus i el mar d’estrelles a sobre”.
Desitjo que us agradi compartir la primera de les experiències fotogràfiques del nou any!
 Jordi Brú Martorell
Publicat dins de Nit, Priorat, Territori | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Santa Tecla 2016, la tria (personal)

Un cop acaba Santa Tecla, toca mirar i remirar les fotos que un ha fet. Aquí és quan la gent que no ha pogut ser-hi et diu: “ostres i perquè no ens ensenyes quatre imatges i així ens en fem a la idea”.

És difícil resumir tot el viscut, serien moltes imatges. Per la qualitat, per detalls, per moments, per instants personals,… Però en quatre? Quatre? És molt difícil, almenys per a mi ho ha estat, però també ha esdevingut un bon exercici personal.

Cal afegir que aquest ha estat el meu primer any com a diable del Ball de Diables de Tarragona, al qual no tinc prou paraules d’agraïment per com m’han tractat durant aquests mesos. I Santa Tecla amb ells ha estat, com us ho descriuria… Intens, molt intens!!

Són moltes les imatges que haurien d’estar en aquesta sel·lecció, però no hi caben totes i m’he decidit per aquelles que més m’han agradat a mi. Espero que a vosaltres també.

_mg_9745-copy

Arribada de l’Àliga a l’Ajuntament de Tarragona.

_mg_0580-copy

Diable encenent a la Diablessa del Ball de Diables de Tarragona.

_mg_0791-copy

Diable del BDT sota la pluja de foc durant el correfoc de Tarragona.

_mg_0005-copy

Darreres guspires del Llucifer i la Diablessa del BDT.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

La Baixada de l’Àliga, crònica visual

Ahir vaig tenir la sort de poder participar a la Baixada de l’Àliga, un dels actes destacats de les festes de Santa Tecla. Viure-ho des de dins, com a membre del Ball de Diables de Tarragona, m’ha permès entendre molt millor aquest gran esdeveniment, que any rere any s’ha anat consolidant, i actualment atrau un gran nombre de públic.

_mg_9434-copia

Arribada de l’Àliga a la Catedral de Tarragona.

Avui llegia una de les descripcions més encertades al twitter de l’Ester Roca: “La Baixada de l’Àliga és espontaneïtat feta referència.” 

Aquí comença la modesta i personal crònica visual de com es va viure anit la Baixada de l’Àliga.

_mg_9438-copia

Les escales de la Catedral, la Plaça de les Cols i el Carrer Merceria, plens de gent esperant la Baixada.

_mg_9481-copia

S’inicia la Baixada i la gent embogeig d’alegria!

_mg_9578-copia

Portar l’Àliga aquest dia no és feina fàcil.

_mg_9590-copia

L’Àliga al seu pas per la Plaça de Fòrum.

_mg_9599-copia

Un, dos, tres,….., catorze i quinze!!

_mg_9609-copia

En arribar a la Plaça del Rei, l’Àliga balla al compàs de l’orquestra, abans d’un merescut descans.

_mg_9676-copia

Comença la segona part de la Baixada.

_mg_9712-copia

L’Àliga travessa la Plaça de la Font en direcció a l’Ajuntament.

_mg_9719-copia

La banda, que en tot moment no ha parat de tocar, segueix al peu del canó.

_mg_9745-copia

Espectacular el darrer ball davant l’Ajuntament.

_mg_9765-copia

L’Àliga finalitza el seu recorregut a dins l’Ajuntament.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

La història del pobre filtre

_MG_7685

El protagonista: el pobre filtre

Ell era un filtre, més o menys normal, de fotografia. Un ultravioleta típic, al qual molta gent el coneix com a “para-xocs” o “para-cops”. Es coloca al davant de l’objectiu i la seva finalitat última és la d’absorbir els rajos UV, de manera que la gama cromàtica de la imatge no quedi alterada. Tot i així, molta gent l’acaba incorporant per tal d’evitar mals major en quant a caigudes o fotografia en condicions extremes.

Fins al moment ell havia viscut més o menys tranquil. Bé, fred i calor n’havia passat. I  pols, fang, glaç, neu i pluja, també els havia hagut de suportar. Però se n’havia sortit prou bé, fins ara.

Fa uns dies però, va conèixer el Ball de Diables de Tarragona. Una gent molt maca i “ditxaratxera” que tot sovint fan servir l’acrònim BDT. Es dirigien a un correfoc a Vilanova i la Geltrú i fins abans de l’inici del correfoc, tot eren rialles i bon rotllo.

Al moment de concentració previ, quan es dirigien a l’emplaçament d’inici del correfoc, la seriositat imperant a l’ambient no li feia pensar al pobre filtre que aquella nit n’hi esperava una de bona.

_MG_6743 copia

Moment de concentració dels diables, dirigint-se a l’emplaçament d’inici del correfoc de Vilanova.

I va ser a l’inici del correfoc (aquest comença amb un “vano” de foc) quan els va canviar la cara als diables i van adquirir una actitud totalment a l’alçada del mateix Llucifer. Aquí el pobre filtre ja es va començar a “acollonir” una mica…

_MG_6778 copia

Tret d’inici del correfoc.

Els diables si alguna cosa tenen, és el foc.

_MG_6791 copia

Diverses maces i els ceptrots del BDT amb foc .

_MG_6937 copia

Llucifer amb el ceptrot encès.

Pirotècnia i foc per tot arreu, el pobre filtre començava a entreveure com acabaria la nit…

_MG_6897 copia

Espurnes sobre el pobre filtre…

Tot i així, es resistia a abandonar i mantenia la compostura durant tot el seu recorregut, sota el foc cada cop més insistent dels diables.

_MG_6824 copia

De cara al final, una veu el va convidar a veure-ho des d’un lloc privilegiat. No era cap veueta interior, era la veu del cap de colla del BDT (el seu to es barrejava amb als espetecs de les carcasses), sempre atent a tot el que succeïa al seu costat i aconsellant al narrador per tal de minimitzar els riscos, va indicar una ubicació privilegiada des d’on veure l’espectacle final. Va ser en aquest moment quan el pobre filtre ja va poder respirar una mica més tranquil: des de la distància les guspires ja no arriben i les temperatures no eren tan elevades.

L’encesa final de la plaça fou espectacular. Les diferents colles quan entren fan una encesa individual, de presentació com si diguéssim. I llavors quan ja han arribat totes, i també les bèsties de foc, es fa una encesa conjunta de tots els grups de foc i posteriorment s’encén el sostre de foc que hi ha a la plaça (amb tothom a sota!). Ho he de reconèixer, no havia vist mai una cosa així!!

_MG_7108 copia

Encesa del BDT.

_MG_7130 copia

El sostre de foc de la plaça.

_MG_7134 copia

Una altra imatge del sostre de foc.

Un cop acabat el correfoc, i després d’haver-lo netejat diverses vegades, aquest és el millor aspecte que presenta el pobre filtre, on els impactes de material a alta temperatura s’havien desfet i fusionat amb el vidre.

_MG_7687 copia

Bé, aquesta història en un format més de conte, ha servit per a explicar la meva experiència amb el Ball de Diables de Tarragona al correfoc de Vilanova i la Geltrú 2016. Només tinc paraules d’agraïment per al BDT i tots els seus integrants, per l’acollida i el tracte rebut des del primer moment, i els inestimables consells que (de ben segur) van reduir considerablement el meu nombre de cremades ;-P

Publicat dins de Cultura, Tradició | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari