Ara fa tot just dos dies, el passat 23 de maig, es celebrava en naixement de Karl von Linné (1707-1778). Potser aquest nom no us sonarà de res, però els que ens agraden els éssers vius quan ens comuniquem amb d’altres persones de de fora del nostre àmbit geogràfic som capaços d’entendre’ns gràcies a ell.
Tots tenim noms locals per a animals, plantes, fongs,… però quan parlem amb un anglès, un francès, un vasc o un sard, com sabem si ens referim a la mateixa espècie? Si moltes vegades entre un tarragoní i un barceloní ja hi ha un canvi abismal amb els noms comuns que fem servir!
Aquest metge suec va crear una obra de referència “Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species cum caracteribus, differentiis, synonymis, locis”. D’acord, avui en dia ja no s’estilen aquests noms tant llarg, però el cas és que la manera de fer que proposà ha arribat fins als nostres dies, assentant les bases de la taxonomia moderna.
Qualsevol animal, planta o fong que s’hagi descobert, té un nom científic compost, en llatí (així ningú s’enfada!) i en cursiva o subratllat. El primer es refereix al gènere i el segon a l’espècie concreta. Si en les meus anys d’institut em diuen que usaria tant el llatí, el meu profe d’aquesta llengua encara riuria ara!
És el cas concret d’aquesta bolenga borda o borratja borda o cul de porc o herba viborera o llengua de bou o viperina. Fixeu-vos si en tenim de noms per la mateixa espècies! I segur que encara n’hi ha més en català. Segons la manera de fer de Linné, hi ha consens universal en dir que és Echium vulgare.
Si heu arribat a llegir fins aquí us n’haureu adonat que, més enllà del “rotllo” botànic o sistemàtic, és fantàstic que entre diferents països, cultures i maneres de fer, ens poguem referir als mateixos éssers vius i siguem capaços d’entendre’ns!
/ Jordi Brú - Fotografia / Bloc 