Tot just fa 10 dies de la revetlla de Sant Joan. Una nit màgica, on la majoria de celebracions estan directament relacionades amb el foc. Però a Tarragona, el Ball de Diables de Tarragona, no podia esperar-se a la nit! Des de fa anys, que està estretament vinculat a aquesta data, i enguany no era per a menys! El Ball celebra el seu 35è aniversari, d’ençà de la seva recuperació. Un any ple d’actes i festivitats per a commemorar tal efemèride.
Enguany també el Sant Joan retornava a la Plaça Corsini (la plaça del mercat), després d’un llarg període.
Per això, el Ball, ja es va instal·lar ben d’hora, ben d’hora, a la plaça. Bé, són diables. Ben d’hora, vol dir quan el sol ja estava força alt. I van muntar un bon vermut popular, amb música i bon ambient.
La gent, s’apropà a la Plaça Corsini a gaudir de l’ambient.
Dels dj’s, eren membres del mateix Ball, els quals feien gala de conèixer bé el maneig dels plats.
La calor i el sol es van fer notar, i al migdia ja es notava alguna vermellor de cara, d’espatlles, braços i cames. Això sí, el sol no va poder esborrar el somriure dels diables ni de la resta de participants. És el tret de sortida de l’estiu i això es notava a l’ambient de revetlla (tot i ser al migdia).
La foguera però, segueix impassible davant de l’espectacle. Sap que serà un d’ells qui li posarà foc a les seves entranyes i s’iniciarà altre cop aquest ritual que any rere any es repeteix.
La foguera ja preparada per a la nit.
Després de recuperar forces tot dinant i, perquè no dir-ho, d’una migdiada reconfortant, iniciem el torn de la tarda. Cal tenir-ho tot enllestit per la tradicional “moscatellada” del Ball. Que no sabeu què és? Cada any el Ball reparteix coca i xocolata a la gent que s’hi acosta a celebrar la revetlla. I ho reguen tot, amb un bon moscatell.
Membres del Ball, anant a buscar la coca i la xocolata.
Però aquest any el Ball en fa 35 i s’havia de notar. 100 metres de traca per anunciar l’inici de la moscatellada. Sí, sí, 100 metres! Encara no sé com hi van cabre en aquell espai de plaça.
Els 100 metres de traca ja estan a punt de ser encesos davant del Mercat!
Un cop han petat tots els trons de la traca, es comença a repartir la coca, la xocolata i, qui ho volia, el moscatell. Val a dir que estaven molt bones!! Bé, la coca i la xocolata. El moscatell no el vaig tastar, que “estava de servei”, i si no a un servidor li haguessin sortit la meitat de les fotos mogudes o desenfocades…
Quan el sol comença a baixar, és hora d’anar recollint tot l’escampall i desfilar cap al local. Cal preparar l’actuació de la nit i tothom vol ser-hi present a la primera de l’estiu a casa.
El Ball ja desfila cap al local a preparar-se.
La nit ja està aquí. Tothom està preparat i els encenedors encenen les primeres carretilles. El seguici diabòlic inicia la marxa des de la plaça de la Mitja Lluna, pujant pel carrer Unió, fins arribar a la Rambla. Fa dos anys seguint el Ball, però en aquesta ocasió, el foc, l’arribada de la Diablessa a la Rambla i la posterior encesa, em van semblar sensacionals!
Ara baixaran pel bell mig de la Rambla, fins al davant de l’estàtua dels Despullats. Allí es reagruparan i, pel carrer Canyelles, entraran a la plaça Corsini. La plaça del Mercat fa molts anys que no contempla una revetlla, i l’entrada a la plaça té aire cerimonial. Sembla un espai nou, desconegut. No obstant, a poc a poc, els diables es van fent seu aquest espai i aviat ja hi dansen amb el seu foc, com si els anys no haguessin passat!
Un cop encesa la foguera, només queda gaudir de la darrera encesa conjunta amb tots els grups i animals de foc. El darrer petard, donarà pas al grup de música que amenitzarà la revetlla de Sant Joan als Tarragonins. La primera revetlla de l’any, la que dóna el tret de sortida a l’estiu.
El foc segueix encès, escalfant les primeres cançons del grup que actuava.
Nota: Sí, us n’haureu adonat que alguns moments que he explicat, no han sortit amb imatges. D’altres, ni tan sols n’he fet esment. Això no és en va. Aquest any el Ball fa 35 anys. Millor dit, fem 35 anys. Fa dos anys vaig començar un projecte personal relacionat amb ells. Després de dos anys (dos anys!), una part d’aquest treball podrà veure la llum en forma de llibre: El llibre del 35è del Ball de Diables de Tarragona, on es posarà especial èmfasi en aquells aspectes menys visibles del Ball, i que el presentarem aquest pròxim mes de setembre.
I sí, alguna d’aquestes imatges que tot just us comentava fa unes línies, ens donarà temps a què puguin ser incloses i en pugueu gaudir.
/ Jordi Brú - Fotografia / Bloc 