Ens comuniquem gràcies a les plantes?

Ara fa tot just dos dies, el passat 23 de maig, es celebrava en naixement de Karl von Linné (1707-1778). Potser aquest nom no us sonarà de res, però els que ens agraden els éssers vius quan ens comuniquem amb d’altres persones de de fora del nostre àmbit geogràfic som capaços d’entendre’ns gràcies a ell.

Tots tenim noms locals per a animals, plantes, fongs,… però quan parlem amb un anglès, un francès, un vasc o un sard, com sabem si ens referim a la mateixa espècie? Si moltes vegades entre un tarragoní i un barceloní ja hi ha un canvi abismal amb els noms comuns que fem servir!

Aquest metge suec va crear una obra de referència “Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species cum caracteribus, differentiis, synonymis, locis”. D’acord, avui en dia ja no s’estilen aquests noms tant llarg, però el cas és que la manera de fer que proposà ha arribat fins als nostres dies, assentant les bases de la taxonomia moderna.

Qualsevol animal, planta o fong que s’hagi descobert, té un nom científic compost, en llatí (així ningú s’enfada!) i en cursiva o subratllat. El primer es refereix al gènere i el segon a l’espècie concreta. Si en les meus anys d’institut em diuen que usaria tant el llatí, el meu profe d’aquesta llengua encara riuria ara!

És el cas concret d’aquesta bolenga borda o borratja borda o cul de porc o herba viborera o llengua de bou o viperina. Fixeu-vos si en tenim de noms per la mateixa espècies! I segur que encara n’hi ha més en català. Segons la manera de fer de Linné, hi ha consens universal en dir que és Echium vulgare.

Viperina

Si heu arribat a llegir fins aquí us n’haureu adonat que, més enllà del “rotllo” botànic o sistemàtic, és fantàstic que entre diferents països, cultures i maneres de fer, ens poguem referir als mateixos éssers vius i siguem capaços d’entendre’ns!

Publicat dins de Cultura, Flora | Deixa un comentari

CBDTC, Presentació en societat

Un cop ha nascut una “criatura”, s’ha de presentar en societat. I això és el que va succeir el passat 21 d’abril amb la Coordinadora de Balls de Diables Tradiconals de Catalunya, una entitat que aglutina tots els Balls de Diables que segueixen uns models tradiconals en les seves maneres de fer i d’actuar. Els Balls que fins al moment en formen part són: Ball Diables de TarragonaBall de Sant Miquel i els Diables, d’IgualadaBall Diables de Sant QuintíColla Vella Diables de SitgesBall De Diables de VilanovaBall de Diables de VilafrancaBall de Diables de L’ArboçBall Diables de TorredembarraBall de Diables del VendrellBall de Diables de la Riera i Ball Diables de Reus. En resum, el passat divendres va ser tot un dia ple d’actes a la ciutat de Tarragona, que va acabar a la nit amb un gran espectacle de foc.

Però anem per parts. Primer, roda de premsa a l’Ajuntament de Tarragona, on tots els balls van arribar-hi abans per entrar-hi plegats. Feia goig l’edifici de la Plaça de la Font amb tots els colors dels diferents balls!

A la sala no hi cabia ni una agulla, i gent dreta també escoltava les intervencions de les diferents personalitats que hi van intervenir. Tots ells “escoltats” per un representant de cadascun dels balls que formen part de la Coordinadora.

Un cop presentats, calia una bona encesa conjunta entre els diferents membres de cada Ball. Posteriorment es va poder brindar amb cava i vermut!

A la tarda, hi va haver lloc per al debat. L’Antiga Audiència, va poder veure com dins de les seves històriques parets, es debatia d’història i de cultura popular.

I al vespre, des del meu punt de vista, es va viure un dels moments més macos de la jornada. Un gran sopar de germanor entre tots els membres dels Balls. Mai havia vist tants diables junts (vestits de carrer), en tant poc espai. Somriures, retrobaments i anècdotes s’anaven succeint.

Amb la panxa plena, ja es veu tot d’una altra manera. I ara calia preparar-se bé per al plat fort de la jornada.

I si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí al final, us queda el que segurament tots estaveu esperant veure en un article de Diables: les imatges de foc. Però permeteu-me que abans us digui, que els Balls de Diables Tradicionals, són molt més foc!

 

No puc acomiadar aquesta entrada, sense agrair públicament totes les facilitats rebudes durant la jornada a la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya; al Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada; al Ball Diables de Sant Quintí; a la Colla Vella Diables Sitges; al Ball De Diables de Vilanova; al Ball de Diables de Vilafranca; al Ball de Diables de L’Arboç; al Ball Diables de Torredembarra; al Ball de Diables del Vendrell; al Ball de Diables de la Riera; al Ball Diables Reus; i especialment al Ball de Diables de Tarragona.

Publicat dins de Cultura, Diables, Tradició | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

De passejades i flors

Ahir a la tarda vaig aprofitar per intentar desconnectar una mica…

Estava al poble, vaig anar a veure com estaven les orquídies que en diem “abelleres”. Aquestes flors presenten un pètal modificat simulant amb gran detall un insecte específic, per tal de què aquest hi vingui, es posi a sobre d’ella i de passada s’emporti el pol·len cap a una altra flor de la mateixa espècie.

Ja fa dies que a la xarxa vaig veient companys orquidiòfils que van penjant imatges d’abellers del nord i del sud del País, i tenia ganes de veure com estava un dels meus raconets preferits. Armat únicament amb la càmera del meu telèfon (sí, ho heu llegit bé, els fotògrafs no sempre estem de servei), em dirigeixo a aquest espai fantàstic on, en pocs metres, pots veure una diversitat molt àmplia. El començament ja va ser molt bo: uns peus florits de les mosques negres, al “rogle” de sempre, verds i ufanosos.

IMG_4966

Mosques negres (Ophrys forestieri)

De camí cap a una altra banda, vaig veure una zona que tenia potencial, i que fins ara encara no m’hi havia aturat mai i… efectivament vaig tenir sort: un bonics peus d’abellera de mirall o mirallet de venus (Oprhys speculum), amb la seva màcula perfectament blava. Crec sincerament que és una de les orquídies més boniques que tenim a aquest país!

IMG_5185

Abellera de mirall (Ophrys speculum)

Bé, la cosa anava molt bé! Continuem. En un altre racó de camí, on teòricament havia de trobar-hi quelcom diferent, semblava que només hi havia les fulles i no es veia cap tija floral. Però mirant bé, a sota d’un ginebró… allí estava, la tercera de les espècies! Al final un parell de peus la mar de bonics d’Ophrys dyris, amb els seu label formant una pista d’aterratge amb la seva forma característica de “guant de boxa”.

IMG_5193

Ophrys dyris

Molt bé! Ja en portava tres de tres, i encara faltava la joia de la corona! La veritat és que tenia molts dubtes de si la trobaria en flor… Ja havia trobat les altres tres florides, i per a trobar-hi la quarta faria falta tenir una dosi extra de sort. Les quatre juntes, en aquesta zona no les he pogut veure mai! Sempre, per una cosa o per una altra, quan una està florida, l’altra ja està passada o bé a l’inrevés… Arribo a la darrera zona. Encara està tot molt endarrerit. ” Hagués estat massa sort” vaig pensar… I just quan ja marxava, BINGO! Molt ben camuflada, m’havia passat per alt! Per a mi potser és l’orquídia més maca que tenim a les nostres contrades: les mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera), amb uns colors realment espectaculars, unes formes inversemblants i unes estructures realment fascinants, no m’estranya que els insectes quedin embadalits!

IMG_5200

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

Val a dir, que això no és tot, la tarda encara m’oferiria alguna altra sorpresa… Però això us ho acabaré d’explicar un altre dia 😉

De moment, continuem treballant amb el taller de macrofotografia i orquídies que farem del 28 al 30 d’abil a l’interior de Galícia! En pots trobar la informació aquí.

Publicat dins de Flora, Orquídies, Priorat | 2 comentaris

Momentum

Darrerament les setmanes són intenses, i els cap de setmana no en són una excepció. Aquest darrer ha estat especialment intens: tres activitats fotogràfiques en dos dies. Organitzant i portant a terme el curs intensiu de fotografia amb els Centres Cívics de Tarragona (dissabte tot el dia) i l’esmorzar fotogràfic de macro amb Montsant Natura (diumenge al matí); i donant un cop de mà al lightpainting amb LandScape (la nit de dissabte).

Una de les millors satisfaccions és la cara de la gent quan veu el resultat de les imatges, quan ensenyes un truc que els estalvia molts minuts de feina, o fas una recomanació que els permet millorar les seves fotografies.

Per altra banda, totes i cadascuna de les activitats té un seguit de moments que són els que un s’emporta cap a casa. Cares, situacions, converses, somriures, cafès, espais, racons, fotografiar conjuntament els assajos de les confraries de setmana santa, descobrir nous llocs amb flors, fer noves amistats,…

Però curiosament, aquest cap de setmana hi va haver un moment del tot inesperat, un regal per part de la natura. Dissabte a la nit, anant cap a la Mussara, estava sol per la carretera, no hi havia cap més cotxe, però alguna cosa hi havia al bell mig de la carretera, i… sorpresa!

Arribava tard i les presses em van impedir poder-li dedicar l’estona suficient perquè les imatges fossin millors, i tampoc volia molestar més del necessari al protagonista. Abans de marxar però, vaig assegurar-me que acabés de creuar la carretera i cap cotxe el pogués aixafar.

“Momentum” es pot traduir per velocitat. La meva, era molt diferent de la que portava el gripau comú per a creuar la carretera.

La fauna també conviu amb nosaltres, i quan anem per la carretera hem d’estar alerta per tal d’evitar fer-los mal.

Publicat dins de Fauna, Nit, Territori | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Carnestoltes 2017

El passat 28 de febrer vam poder veure a Tarragona el darrer dels actes del Carnestoltes 2017, on ens deixa el seu llegat fins a l’any vinent. El rei Carnestoltes, segons algunes fonts informen, fou trobat mort sota un pont del Francolí.

_mg_9353-copy

La benemèrita intenta posar ordre enmig de tant rebombori.

És moment, doncs, que Llucifer, notari reial, faci públic el seu Testament. Tota una comitiva l’acompanya, des de la recollida del Testament a les escales de la catedral fins a la plaça de la Font.

_mg_9394-copy

L’inici de la comitiva, amb Llucifer al capdavant.

Un cop arribats a la plaça de la Font, el Ball de Diables de Tarragona enceta els espectacles de foc que seguiran la resta de grups de foc de la ciutat.

_mg_9495-copy

Entrada del Ball de Diables de Tarragona a la Plaça de la Font.

Tot seguit, les forces infernals acompanyen Llucifer en la lectura del Testament del recentment traspassat rei Carnestoltes. Un Testament mai exempt de crítica i sàtira, que fou repartit entre el públic per tal de poder ser llegir amb calma i “assaborir-ne” tot el contingut.

_mg_9604-copy

Lectura del Testament per part de Llucifer, notari reial.

Un cop llegides les darrers voluntats, és moment d’encendre el Ninot, la Ninota i la Bóta i poder-los acomiadar fins a l’any vinent, esperant l’arribada d’un nou Carnestoltes.

_mg_9620-copy

Diables del Ball de Diables de Tarragona, a punt per encendre el Ninot, la Ninota i la Bóta sota l’atenta mirada del públic expectant.

Només resta acompanyar la pira mortuòria amb espectacle de foc i dansar tal com segurament hagués volgut el rei Carnestoltes. Que la festa no pari, ni en el seu enterrament!

_mg_9634-copy

 

Llucifer, enmig dels diables, del foc i la festa, somriu perquè sap que l’any vinent vindrà un nou rei Carnestoltes que incitarà totes les ànimes al pecat.

_mg_9682-copy

Aquesta és la visió particular de l’Enterrament del rei Carnestoltes, i pertany al projecte fotogràfic que estic portant a terme, des d’un temps ençà, sobre el Ball de Diables de Tarragona.

Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris

Dia Mundial de les Zones Humides 2017

El dia s’aixeca gris, segueix plovisquejant i no sabem com sortiran les fotos. Però la motxilla ja està preparada des de la nit anterior. Després d’un intercanvi ràpid de wassaps, es confirma. L’activitat tira endavant.

Els companys de l’Associació Mediambiental La Sínia van organitzar una jornada participativa per a commemorar el Dia Mundial de les Zones Humides. Aquest cop l’escollit és la resclosa del Catllar, un espai fantàstic recuperat els darrers anys, amb una elevada diversitat de flora i fauna.

Jordi Brú Martorell

Poc a poc va arribant la gent. La climatologia no els ha fet pas por, i sobretot la canalla s’afanya per estar a primera fila i fer cas a les explicacions de l’Anna: “Avui farem una menjadora per ocells! Cal fer-ho bé perquè els ocellets puguin accedir al gra, però que no que caigui el contingut a terra”.

Jordi Brú Martorell

Grans, petits i mitjans, tothom mans a l’obra. “Els bastonets en creu, serviran perquè els ocells puguin posar-s’hi i menjar tranquils”, comenta l’Hèctor.

Jordi Brú Martorell

Sembla que el temps també està a favor nostre. Just hem acabat d’elaborar les menjadores i ha parat de ploure. Anem a col·locar-les en arbres de ribera del riu Gaià.

Jordi Brú Martorell

El Joan, sota l’atenta mirada de la resta de participants, “enfila” la menjadora a la canya telescòpica i la col·loca en una branca que tingui un angle determinat (de tal manera que no pugui caure) i amb poc brancatge pel voltant (perquè els ocells hi puguin accedir amb més facilitat).

Un cop col·locades la resta de menjadores, la feina encara no hem acabat la feina. Sembla que el temps continua respectant la jornada i la gent té ganes de més. L’Hèctor, previsor, porta al remolc uns quants plançons de vegetació de ribera i unes aixades. Sí, plantarem!

Jordi Brú Martorell

Però no els plantarem tots junts, i ens redistribuïm pel marge del riu. “Molt important” afegeix l’H’èctor, ” no tots poden anar al costat de l’aigua! Depenent de l’espècie pot tenir els peus xops, i d’altres han d’estar una mica més allunyades de l’aigua.

Jordi Brú Martorell

Seguint els seus consells, ens anem repartint per tal de començar la tasca.

Jordi Brú Martorell

El Dia Mundial de les Zones Humides, es commemora avui a tot el món. Es va escollir aquest dia, perquè el 2 de febrer de 1971 es celebrà la convenció sobre les zones humides a la ciutat iraní de Ramsar.

Les zones humides són de gran importància en la preservació de biodiversitat ja sigui per animals que allí hi viuen o que simplement hi fan parada i fonda en el seu llarg camí. Des del 1900 fins a l’actualitat han desaparegut més del 60% de les zones humides del planeta. És responsabilitat de tots i totes, vetllar per la seva protecció.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Nadal, època de tradicions… fotogràfiques

És època de Nadal, tradicions, festes  i molta activitat social.

El dia 2 de gener, ja podem dir que també n’hem instaurat una altra. I sí, és fotogràfica. A la primera edició la vam anomenar “Sortida per a cremar els canelons”, perquè el fred i una mica d’exigència física, sempre van bé per a fer baixar una mica els excessos d’aquestes dates.

Enguany el dia 2 ha caigut en dilluns. Un mal dia perquè no tothom s’ho pot manegar per a “escaquejar-se” de les obligacions amb l’excusa de la càmera. Tot i així érem un bon grupet. Fred, boires i carreteres glaçades no ens van impedir pujar a Siurana, per a veure sortir el sol. Rialles, converses, intercanvis d’impressions, sensacions d’equips nous que el tió ha “cagat”, bon ambient, companyonia… No hi ha millor manera de començar l’any!

En acabat, un bon esmorzar a Lo Refugi de Cornudella, com també és tradició, ens va permetre agafar forces i reprendre el matí. Aprofitant que el clima no semblava haver sofert cap canvi radical, vam decidir canviar una mica de perspectiva per tal de poder veure Siurana com navegava literalment per sobre el mar de boira.

La tarda ja va ser molt més tranquil·la. Només un dels companys de fatigues del matí, em va acompanyar en la incessant cerca de la millor perspectiva de Siurana. Molts cops, la gent em pregunta “Però si ja la deus tenir fotografiada del dret i del revés Siurana! Com és que hi vas tant?”. La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla, perquè la millor imatge de Siurana encara no està feta.

No voldria acomiadar-me sense agrair al Cesc, al Joan Ramon, al Pep, al Lluís, a l’Àlex i a la Fina, la seva complicitat i el bon rotllo transmés durant tota la jornada.

L’any vinent hi tornarem!

P.D. I els que no heu pogut venir, aneu fent un lloc a l’agenda!

Jordi Brú Martorell

Agafant posicions davant del castell de Siurana.

Jordi Brú Martorell

El mar de boires a sota nostre, embadaleix.

Jordi Brú Martorell

El poble de Siurana amb les boires a la vall.

Jordi Brú Martorell

La boira juga amb els contraforts muntanyencs.

Jordi Brú Martorell

I per fi surt el sol!

Jordi Brú Martorell

L’esmorzar a Lo Refugi, boníssim! No vam deixar res al plat!

Jordi Brú Martorell

Siurana “navegant” entre la boira.

Jordi Brú Martorell

El bon amic Lluís, aguantant fins al final del dia.

 

Publicat dins de Paisatge, Priorat, Territori | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari