Històries del vi 2017. 3a edició.

Per tercer any consecutiu hem tornat a les vinyes del Priorat per a explicar amb les nostres càmeres les “Històries del vi”.

Aquesta és, potser, l’activitat en la que hi posem més “carinyo” preparant-la durant l’any. Un dia intens, on tot l’engranatge ha de funcionar perfectament per tal de no perdre’ns cap de les parts. Però tampoc interferir en la feina dels productors i elaboradors d’aquest tresor del Priorat.

 

Jordi Brú Martorell

Arribem a les vinyes, ens espera una garnatxa “al punt”

Jordi Brú Martorell

El Xavi, ens sorprèn. A més de facilitar-nos molt les coses mentre ell i la Dolors (la seva dona) recullen el raïm, té temps per agafar l’aixada i ensenyar-nos on està l’empelt d’una de les soques.

Jordi Brú Martorell

El Xavi, aixada en mà

Jordi Brú Martorell

El Xavi Domènech observant atentament tot l’entorn, inspirant-se per a començar a fotografiar la seva Història del vi

Jordi Brú Martorell

El Siscu captant un detall del raïm veremat com s’acumula al remolc del tractor

Jordi Brú Martorell

Sembla que el Xavi busca punts de vista diferents, sota l’atenta mirada del Gorka. A la tarda, el Gorka serà un dels protagonistes

Jordi Brú Martorell

I seguim cercant punts de vista…

Jordi Brú Martorell

L’Esther, tampoc perd pistonada captant moments

Jordi Brú Martorell

I el Siscu i la Georgina comprovant in situ les darreres fotos fetes abans de marxar cap al Celler Cooperatiu de Cornudella

Jordi Brú Martorell

Allí ens espera l’Àlida per a continuar seguint el procés que segueix el raïm un cop hi arriba

Jordi Brú Martorell

Històries del vi permet accedir a espais i situacions que normalment no es veuen. Aquí l’Esther mira quin grau alcohòlic d’entrada té la remolcada de raïm que hem vist veremar al Xavi i la Dolors durant la primera hora del matí

Jordi Brú Martorell

L’Hipòlit no perd detall de les explicacions

Jordi Brú Martorell

I comencem la visita a l’espai de les tines amb arcades modernistes

Jordi Brú Martorell

Jordi Brú Martorell

El Xavi continua amb punts de vista poc habituals

Jordi Brú Martorell

La Georgina no deixa cap racó sense fotografiar

Jordi Brú Martorell

El Xavi Flores captant els detalls més amagats

Jordi Brú Martorell

A punt d’assaborir el producte final 😉

Jordi Brú Martorell

Jordi Brú Martorell

I finalment, el moment més esperat. El tresor del Priorat ja cau dins la copa!

Jordi Brú Martorell

A la tarda, en Gorka ens fa un gran tastet de Lightroom i ens explica com treballa amb aquest programa

Jordi Brú Martorell

Foto de familia d’unes grans “Històries del vi”

Fins aquí, el resum visual d’un gran dissabte. En breu podreu veure el resultat d’aquest grup d’entusiastes, que va explicar una història amb les imatges captades durant tot el dia.

“Històries del vi” és un producte elaborat conjuntament entre Montsant Natura i Jordi Brú. Vull agraïr especialment la col·laboració aquest any del Gorka Martínez, fotògraf afincat a la Vall d’Aran especialitzat en esports i fotografia de producte.

 

Anuncis
Publicat dins de Priorat, Territori, Tradició, Vi | 4 comentaris

El foc de Reus

Reus aquests dies està plenament immersa en la Festa Major de Misericòrdia. Sent auna ciutat amb una tradició cultural com és, no hi podien faltar actes de la cultura popular com ho els del foc. El passat dissabte, se’n celebrà un d’ells, el correfoc.

Tot espectacle necessita una preparació, i la Palma va ser un espai immillorable per a portar-la a terme.

Jordi Brú Martorell

Membres del Ball de Diables de Tarragona preparant les bosses amb la pirotècnia

Jordi Brú Martorell

Els membres del Ball de Diables de Reus, a punt de sortir cap a la Plaça Mercadal

La Plaça Mercadal va ser l’escollit com a lloc d’inici i final del recorregut del correfoc.

Jordi Brú Martorell

Diables just abans de que s’apaguessin els llums i començar el correfoc

Per qui no conegui l’espai, és una plaça realment molt maca, però de nit il·luminada per les llums de la pirotècnia, agafa una dimensió gairebé màgica!

Jordi Brú Martorell

Ceptrot de Llucifer mirant la casa consistorial reusenca sota la llum del foc

Jordi Brú Martorell

Encesa inicial del Ball de Diables de Tarragona a la Plaça Mercadal

Un cop feta la primera encesa, el foc es comença a escampar pel recorregut previst. Els carrers del voltant de la plaça neuràlgica de Reus, són realment macos per passejar-hi.

Jordi Brú Martorell

Els diables reusencs passejant el foc pels seus carrers

Tot bon recorregut pel centre històric de Reus, ha de passar per davant de la Prioral. Punt referent de la ciutat que destaca sobre el seu horitzó, impressiona quan hi passes pel costat.

Jordi Brú Martorell

El ceptrot de Llucifer, mira desafiant a la Prioral

El camí del foc, segueix els carrers fins a tornar a la Plaça Mercadal, passant per davant d’unes botigues que, previsores, han tapat els seus vidres perquè el foc de l’infern no els afecti.

En arribar al Mercadal, es nota que no som els primers en arribar. El foc d’anteriors elements de foc ha fet que la gent ja s’hagi refugiat a les vores i porxos de la Plaça.

Cada Ball, quan arriba a la plaça, fa una encesa de lluïment. Per a mi, és un dels moments més bonics d’un correfoc, perquè cada Ball ha posat molt esforç per a pensar i portar a terme aquella encesa.

Jordi Brú Martorell

Llucifer i Diables del Ball de Diables de Tarragona, aixecant els seus ceptrots just desprès d’haver-los encès

Jordi Brú Martorell

Els Ball de Diables de Reus, ultimant els preparatius de la seva encesa de lluïment

I el correfoc, acaba com ha començat. Els diables dansant amb les llums de les darreres carretilles il·luminant la plaça.

Jordi Brú Martorell

Diables, tradició i cultura popular. Gràcies Reus per un gran correfoc!

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Correfoc, moments de silenci

14 de juliol. Torredembarra celebrava la seva festa major petita, en honor al Quadre de Santa Rosalia . Era divendres i tocava correfoc i no pas un correfoc qualsevol! Enguany, el Ball de Diables de Torredembarra està de celebració, fa 30 anys d’ençà de la seva recuperació!

És fosc, hi ha d’altres balls de diables i bèsties de foc convidades i un munt de pirotècnia a punt de ser usada per a “purificar” i fer gaudir a tothom.

El recorregut pels carrers de la vila és molt maco, sobretot quan s’entra al casc antic. En arribar a la Plaça del Castell, tots els balls i les bésties de foc feien la corresponent encesa de lluïment. Realment és un espai fantàstic, amb dues alçades on tothom en pot gaudir bé.

Els darrers en arribar foren els amfitrions. Per ells no era una encesa més. Era la seva plaça, estan de cel·lebració i tot havia de sortir perfecte. De sobte la seriositat s’apodera de l’espai. La preparació ja era diferent a la resta de Balls. Una llum encesa al bell mig de la plaça els servia per a prepara-la i donar a l’espai una atmosfera diferent.

Jordi Brú Martorell

Preparatius dels Diables de Torredembarra

El xivarri va deixar pas la concentració. Algun diable féu un crit per alliberar tensió. Algun altre se’l mirà. I llavors, encengueren…

Jordi Brú Martorell

El silenci s’apodera de la plaça

Jordi Brú Martorell

… i l’encesa!

Tot va anar perfecte. Tothom va gaudir de l’espectacle. Llavors el públic només esperava l’encesa conjunta final de tots els balls i bésties de foc, que posaria el punt i final d’un gran correfoc.

Jordi Brú Martorell

Encesa final conjunta del Ball de Diables de Tarragona

Aquests dies es celebra la Festa Major grossa a Torredembarra i el proper dissabte 26, celebren el correfoc del 30è aniversari. Que us vagi molt bé Diables!!

Publicat dins de Cultura, Diables, Nit | Deixa un comentari

Ens comuniquem gràcies a les plantes?

Ara fa tot just dos dies, el passat 23 de maig, es celebrava en naixement de Karl von Linné (1707-1778). Potser aquest nom no us sonarà de res, però els que ens agraden els éssers vius quan ens comuniquem amb d’altres persones de de fora del nostre àmbit geogràfic som capaços d’entendre’ns gràcies a ell.

Tots tenim noms locals per a animals, plantes, fongs,… però quan parlem amb un anglès, un francès, un vasc o un sard, com sabem si ens referim a la mateixa espècie? Si moltes vegades entre un tarragoní i un barceloní ja hi ha un canvi abismal amb els noms comuns que fem servir!

Aquest metge suec va crear una obra de referència “Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species cum caracteribus, differentiis, synonymis, locis”. D’acord, avui en dia ja no s’estilen aquests noms tant llarg, però el cas és que la manera de fer que proposà ha arribat fins als nostres dies, assentant les bases de la taxonomia moderna.

Qualsevol animal, planta o fong que s’hagi descobert, té un nom científic compost, en llatí (així ningú s’enfada!) i en cursiva o subratllat. El primer es refereix al gènere i el segon a l’espècie concreta. Si en les meus anys d’institut em diuen que usaria tant el llatí, el meu profe d’aquesta llengua encara riuria ara!

És el cas concret d’aquesta bolenga borda o borratja borda o cul de porc o herba viborera o llengua de bou o viperina. Fixeu-vos si en tenim de noms per la mateixa espècies! I segur que encara n’hi ha més en català. Segons la manera de fer de Linné, hi ha consens universal en dir que és Echium vulgare.

Viperina

Si heu arribat a llegir fins aquí us n’haureu adonat que, més enllà del “rotllo” botànic o sistemàtic, és fantàstic que entre diferents països, cultures i maneres de fer, ens poguem referir als mateixos éssers vius i siguem capaços d’entendre’ns!

Publicat dins de Cultura, Flora | Deixa un comentari

CBDTC, Presentació en societat

Un cop ha nascut una “criatura”, s’ha de presentar en societat. I això és el que va succeir el passat 21 d’abril amb la Coordinadora de Balls de Diables Tradiconals de Catalunya, una entitat que aglutina tots els Balls de Diables que segueixen uns models tradiconals en les seves maneres de fer i d’actuar. Els Balls que fins al moment en formen part són: Ball Diables de TarragonaBall de Sant Miquel i els Diables, d’IgualadaBall Diables de Sant QuintíColla Vella Diables de SitgesBall De Diables de VilanovaBall de Diables de VilafrancaBall de Diables de L’ArboçBall Diables de TorredembarraBall de Diables del VendrellBall de Diables de la Riera i Ball Diables de Reus. En resum, el passat divendres va ser tot un dia ple d’actes a la ciutat de Tarragona, que va acabar a la nit amb un gran espectacle de foc.

Però anem per parts. Primer, roda de premsa a l’Ajuntament de Tarragona, on tots els balls van arribar-hi abans per entrar-hi plegats. Feia goig l’edifici de la Plaça de la Font amb tots els colors dels diferents balls!

A la sala no hi cabia ni una agulla, i gent dreta també escoltava les intervencions de les diferents personalitats que hi van intervenir. Tots ells “escoltats” per un representant de cadascun dels balls que formen part de la Coordinadora.

Un cop presentats, calia una bona encesa conjunta entre els diferents membres de cada Ball. Posteriorment es va poder brindar amb cava i vermut!

A la tarda, hi va haver lloc per al debat. L’Antiga Audiència, va poder veure com dins de les seves històriques parets, es debatia d’història i de cultura popular.

I al vespre, des del meu punt de vista, es va viure un dels moments més macos de la jornada. Un gran sopar de germanor entre tots els membres dels Balls. Mai havia vist tants diables junts (vestits de carrer), en tant poc espai. Somriures, retrobaments i anècdotes s’anaven succeint.

Amb la panxa plena, ja es veu tot d’una altra manera. I ara calia preparar-se bé per al plat fort de la jornada.

I si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí al final, us queda el que segurament tots estaveu esperant veure en un article de Diables: les imatges de foc. Però permeteu-me que abans us digui, que els Balls de Diables Tradicionals, són molt més foc!

 

No puc acomiadar aquesta entrada, sense agrair públicament totes les facilitats rebudes durant la jornada a la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya; al Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada; al Ball Diables de Sant Quintí; a la Colla Vella Diables Sitges; al Ball De Diables de Vilanova; al Ball de Diables de Vilafranca; al Ball de Diables de L’Arboç; al Ball Diables de Torredembarra; al Ball de Diables del Vendrell; al Ball de Diables de la Riera; al Ball Diables Reus; i especialment al Ball de Diables de Tarragona.

Publicat dins de Cultura, Diables, Tradició | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

De passejades i flors

Ahir a la tarda vaig aprofitar per intentar desconnectar una mica…

Estava al poble, vaig anar a veure com estaven les orquídies que en diem “abelleres”. Aquestes flors presenten un pètal modificat simulant amb gran detall un insecte específic, per tal de què aquest hi vingui, es posi a sobre d’ella i de passada s’emporti el pol·len cap a una altra flor de la mateixa espècie.

Ja fa dies que a la xarxa vaig veient companys orquidiòfils que van penjant imatges d’abellers del nord i del sud del País, i tenia ganes de veure com estava un dels meus raconets preferits. Armat únicament amb la càmera del meu telèfon (sí, ho heu llegit bé, els fotògrafs no sempre estem de servei), em dirigeixo a aquest espai fantàstic on, en pocs metres, pots veure una diversitat molt àmplia. El començament ja va ser molt bo: uns peus florits de les mosques negres, al “rogle” de sempre, verds i ufanosos.

IMG_4966

Mosques negres (Ophrys forestieri)

De camí cap a una altra banda, vaig veure una zona que tenia potencial, i que fins ara encara no m’hi havia aturat mai i… efectivament vaig tenir sort: un bonics peus d’abellera de mirall o mirallet de venus (Oprhys speculum), amb la seva màcula perfectament blava. Crec sincerament que és una de les orquídies més boniques que tenim a aquest país!

IMG_5185

Abellera de mirall (Ophrys speculum)

Bé, la cosa anava molt bé! Continuem. En un altre racó de camí, on teòricament havia de trobar-hi quelcom diferent, semblava que només hi havia les fulles i no es veia cap tija floral. Però mirant bé, a sota d’un ginebró… allí estava, la tercera de les espècies! Al final un parell de peus la mar de bonics d’Ophrys dyris, amb els seu label formant una pista d’aterratge amb la seva forma característica de “guant de boxa”.

IMG_5193

Ophrys dyris

Molt bé! Ja en portava tres de tres, i encara faltava la joia de la corona! La veritat és que tenia molts dubtes de si la trobaria en flor… Ja havia trobat les altres tres florides, i per a trobar-hi la quarta faria falta tenir una dosi extra de sort. Les quatre juntes, en aquesta zona no les he pogut veure mai! Sempre, per una cosa o per una altra, quan una està florida, l’altra ja està passada o bé a l’inrevés… Arribo a la darrera zona. Encara està tot molt endarrerit. ” Hagués estat massa sort” vaig pensar… I just quan ja marxava, BINGO! Molt ben camuflada, m’havia passat per alt! Per a mi potser és l’orquídia més maca que tenim a les nostres contrades: les mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera), amb uns colors realment espectaculars, unes formes inversemblants i unes estructures realment fascinants, no m’estranya que els insectes quedin embadalits!

IMG_5200

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

Val a dir, que això no és tot, la tarda encara m’oferiria alguna altra sorpresa… Però això us ho acabaré d’explicar un altre dia 😉

De moment, continuem treballant amb el taller de macrofotografia i orquídies que farem del 28 al 30 d’abil a l’interior de Galícia! En pots trobar la informació aquí.

Publicat dins de Flora, Orquídies, Priorat | 2 comentaris

Momentum

Darrerament les setmanes són intenses, i els cap de setmana no en són una excepció. Aquest darrer ha estat especialment intens: tres activitats fotogràfiques en dos dies. Organitzant i portant a terme el curs intensiu de fotografia amb els Centres Cívics de Tarragona (dissabte tot el dia) i l’esmorzar fotogràfic de macro amb Montsant Natura (diumenge al matí); i donant un cop de mà al lightpainting amb LandScape (la nit de dissabte).

Una de les millors satisfaccions és la cara de la gent quan veu el resultat de les imatges, quan ensenyes un truc que els estalvia molts minuts de feina, o fas una recomanació que els permet millorar les seves fotografies.

Per altra banda, totes i cadascuna de les activitats té un seguit de moments que són els que un s’emporta cap a casa. Cares, situacions, converses, somriures, cafès, espais, racons, fotografiar conjuntament els assajos de les confraries de setmana santa, descobrir nous llocs amb flors, fer noves amistats,…

Però curiosament, aquest cap de setmana hi va haver un moment del tot inesperat, un regal per part de la natura. Dissabte a la nit, anant cap a la Mussara, estava sol per la carretera, no hi havia cap més cotxe, però alguna cosa hi havia al bell mig de la carretera, i… sorpresa!

Arribava tard i les presses em van impedir poder-li dedicar l’estona suficient perquè les imatges fossin millors, i tampoc volia molestar més del necessari al protagonista. Abans de marxar però, vaig assegurar-me que acabés de creuar la carretera i cap cotxe el pogués aixafar.

“Momentum” es pot traduir per velocitat. La meva, era molt diferent de la que portava el gripau comú per a creuar la carretera.

La fauna també conviu amb nosaltres, i quan anem per la carretera hem d’estar alerta per tal d’evitar fer-los mal.

Publicat dins de Fauna, Nit, Territori | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari